L’any 1912 un adolescent mallorquí de quinze anys llegeix insòlitament un exemplar del Bhagavad Gita en el corral de la finca de Can Degollat, a Santa Margalida. Allà, immers dins aquell temps gairebé immòbil de la ruralia, es fa preguntes sobre la naturalesa i la universalitat de la bellesa i sobre la inabastable infinitud del temps i l’espai. En aquell moment, aquell jove intel·ligentíssim, decideix que vol anar a l’Índia per aprendre sànscrit i emprendre així una traducció acurada i precisa d’aquell text enlluernador. Dècades més tard, concretament el 23 d’abril de 1971, John Lennon seria detingut a la comissaria de Manacor per haver segrestat la filla de Yoko Ono.
Una de les idees centrals del Bhagavad Gita és que un ha de trobar el seu dharma i fer el que pot i troba tot sabent que la repercussió que poden tenir els seus actes són imprevisibles i que fins a cert punt no depenen d’un mateix. Les conseqüències de certs actes tenen una reverberació en el temps incalculable pel nostre limitat enteniment. Aquesta és una idea que trobem en diverses tradicions i escoles de pensament. En el darrer segle ha tingut un fort ressò a partir de la teoria del caos, segons la qual petites variacions poden tenir conseqüències futures totalment impredictibles o inesperades en un sistema. Si aquell jove margalidà anomenat Joan Mascaró no hagués llegit mai aquell llibre en aquell corral del Pla de Mallorca, John Lennon probablement mai hauria estat detingut a la comissaria de Manacor.
Joan Mascaró va ser un filòsof mallorquí realment peculiar. Es comenta que a ca seva tenia dues fotografies de gran format de Mahatma Gandhi i de Joan March. Deia que eren les dues persones més intel·ligents que havia conegut mai i que misteriosament tenien el mateix semblant i la mateixa fesomia. De jove, Mascaró anà a l’Índia a fer de professor i a aprendre sànscrit, i per curolles del destí acabà fent de professor d’aquesta llengua a la Universitat de Cambridge. Per aquella Anglaterra de mitjan segle XX s’havia estès el moviment hippy i, com és sabut, els Beatles, com tants altres joves de l’època, abraçaren la idea que en les tradicions i religions orientals es podia trobar una nova manera d’entendre l’espiritualitat que superés la crisi de valors en la qual occident estava immers. Aquest context paroxismal de l’orientalisme a occident va convertir al vell i carismàtic Joan Mascaró en un autèntic referent per a molts dels joves que abraçaren alguns principis d’aquestes tradicions i que llegiren amb avidesa la meravellosa traducció que Mascaró feu del Bhagavad Gita. Entre ells, uns ja idolatrats John Lennon i George Harrison, que es trobaren per primer cop amb en Mascaró al programa de David Frost (The Frost Programme) en el qual ells i alguns contertulians discutiren sobre els poders i les limitacions de la meditació transcendental. En aquell episodi es pot veure un envellit Joan Mascaró defensant la meditació com a camí per arribar a copsar l’amor universal del qual beuen totes les tradicions. La càmera enfoca l’embadaliment de Harrison i Lennon mentre escolten aquell home que amb els seus ulls clars i el seu tel de veu sembla un oracle de l’antiguitat. Un hi pot veure en la mirada dels dos Beatles com aquella primera trobada amb Joan Mascaró generà una fascinació que els dugué a demanar-se per la seva figura i per la seva procedència. Harrison i Lennon vingueren a Mallorca en diverses ocasions, atrets també per la presència del Yogi Maharishi. Però en una d’elles, poc després de dissoldre la banda, Lennon i Yoko Ono decidiren anar a cercar a la filla d’aquesta, Kyoko, a una guarderia a Cales de Mallorca. El pare de Kyoko, el productor Anthony Cox, denuncià els fets i tant Lennon com Yoko Ono acabaren declarant a la comissaria de Manacor. És històrica i il·lustrativa la foto de Miquel Sureda en la que es pot veure les dues icones fent el signe de la pau a la sortida dels jutjats.
Que un dels símbols més importants del segle XX fos detingut a Manacor a principis dels setanta és un fet que sempre m’ha generat curiositat. ¿Un s’imagina què degueren pensar les padrines que passaven aquell dia davant els jutjats, el policia que el va detenir, o les curolles del jutge que va escoltar la seva declaració? Però el que més m’impacta és saber que aquell incident intrigant i fascinant pugui haver estat el ressò inesperat de la decisió d’un jove margalidà que un dia decideix començar a llegir un llibre exòtic en el seu corral de fora vila.
escavell.com 