Vés al contingut

majorcan pre-pandemic magazine

crítica
ficció
late tourism
opinió

Segueix ES CA VELL a instagram

Instagram

contacte

joancuads@gmail.com

Follow on WordPress.com

Blog Feed

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Segueix es ca vell a instagram

Instagram

És molt fàcil acabar avesant-te a les mesures de control. Hi ha una tendència a vetllar cada vegada més per la seguretat d’un mateix a mesura que un va sumant anys. La seguretat d’un mateix és un valor a l’alça durant el procés vital. Els nins necessiten la contínua correcció conductual dels adults, ja que no són capaços de vetllar per si mateixos, per la seva pròpia seguretat, de manera autònoma. L’adolescència, per altra banda, és un període en el qual molts joves poden adquirir hàbits perjudicials o tenir una tendència a realitzar conductes o accions de risc. En definitiva és un moment vital en el qual molts donen una gran importància a l’acceptació social, tot i que de vegades es posi en perill la seguretat d’un mateix. Però a mesura que un es va fent gran la seguretat va adquirint protagonisme, i es va valorant cada vegada més. La repetició d’unes mateixes accions en forma de rutina garanteix menys ensurts i per tant una major probabilitat d’allargar l’esperança vida. Basta veure les perfectes i estudiades rutines que duen a terme els nostres padrins, amb les quals redueixen els seus hàbits a un conjunt de pràctiques que tenen l’objectiu d’afavorir el benestar de la persona, tant corporal com emocional: la dieta adequada, el passeig fins al cafè, la xerradeta pacífica, la visita afectuosa dels familiars... No fa falta fer molts de cursos de mindfulness per prendre consciència del cos i del moment present. Basta aprendre de les rutines dels nostres padrins.

"El fet és que Yuri Valic va viure gran part de la seva joventut anhelant una vida occidentalitzada. Una vida en la qual pogués gaudir dels mateixos luxes i comoditats dels que gaudien els joves d’Anglaterra, Amèrica o de l’Alemanya federal. Però, als joves com ell ningú els va advertir que l’abundància material inherent a la vida occidental pot generar una buidor existencial inextricable. Als anys noranta el capitalisme va inundar Dubrovnik amb totes les comoditats dels països de l’oest. El canvi va penetrar en el seu dia a dia a poc a poc. Cada petita innovació reconfigurava les seves vides: els calçons texans, el walkman, les primeres hamburgueses… A la fi, els joves com Yuri Valic tenien al seu abast tota la música, tot el cinema i tots els avantatges del món liberal. Però, ell havia estat educat en un món on cada pertinença tenia un valor intrínsec que dotava les coses que un rebia com úniques. L’estima i l’afecte que un les tenia podia durar tota la vida. En aquest règim de vida quan un obtenia un disc, una peça de roba, o un electrodomèstic el cuidava, l’apreciava, el reparava… Les coses tenien un valor substancial que et lligava a elles i des de la seva inert particularitat configuraven no just part del teu món, sinó també de la teva identitat. El seu pare, per exemple, va conduir orgullós el mateix cotxe, un Yugo, durant més de vint anys. Ell mateix li feia el manteniment i el reparava juntament amb algun veí quan s’avariava. (...) era un cotxe senzill i sobretot, era el seu cotxe, una part més de la família; com la bicicleta, la vaixella i la camisa blava que el seu pare es va posar tots els divendres vespre durant més de deu anys.

" Algun cop, algun dels turistes perennes s’envalentona i treu algun tema de política, però a en Matthias no li agrada la política, ni la societat, ni les altres cultures. Al principi, es va interessar per la cultura i la gastronomia mallorquina. Com d’altres va caure en l’engany; en el gran relat que és Mallorca. Però després va entendre que aquesta sempre se li presentava en forma de producte i que si grataves fort trobaries la falta d’autenticitat: espectacles de ball de bot als hotels, plats de la gastronomia local i forània que s’oferien fora de temporada perquè agradaven més als turistes, tradicions i folklore d’altres cultures que se venien com a locals…. Tot perdut per qui cerca alguna certesa. Un dia, el mallorquí que l’ajudà amb la paperassa per comprar la seva caseta, li digué que el turisme podia portar un gran creixement econòmic i, en conseqüència, una millora considerable de les condicions de vida de la gent local, però que si no s’anava amb suficient cura també podia convertir les tradicions i costums locals en productes de souvenir. I així, en Matthias, també va deixar de creure en el progrés i la cultura, però tampoc es va preocupar massa perquè el que defineix en Matthias és una gran capacitat per assimilar les contradiccions del seu entorn en el seu sistema de creences. Aquesta virtut, tan pròpia dels alemanys nascuts en els anys seixanta, ha permès que siguin una generació de fermes conviccions i molt adaptatius a qualsevol entorn. De fet, és probable que hi hagi turistes perennes vivint al Vietnam, al Brasil o a Marrakech. Tots d’un perfil i ideologia semblant, perfectament adaptats a entorns del tot dispars. "

"El menjar que es pot trobar a una ciutat sol ser el millor indicador d’aquest procés de turistificació inexorable. Els restaurants autòctons que ofereixen receptes i plats locals es veuen desplaçats pels llocs de menjars més senzills, com pizzeries i hamburgueseries. El fet és que aquest tipus de menjar té unes característiques molt adients per les destinacions turístiques: és barat, fàcil de preparar i agrada a tota la família. Un altre signe inequívoc que Dubrovnik ha esdevingut una destinació de turisme de masses és la proliferació de gelateries, gofraries i tendes de llepolies al centre de la ciutat. El sucre és la benzina del turista; la substància perfecta que et permet tenir energia per estar trescant durant el dia, i alhora satisfer la necessitat de passar gust a curt termini. No hi ha procés que indiqui millor la degradació d’un lloc que el canvi de la cuina autòctona i tradicional pel menjar ràpid i els llocs d’ensucrats."

NOU POST A escavell.com (link a sa bio mein freund)

"És possible que això ens porti irremissiblement a la mort del format àlbum i amb ella a una manera determinada de concebre l’obra musical. L’àlbum, a diferència de la playlist o el single, és capaç de contenir un concepte més ampli del fet musical. Les cançons, en concret, poden despertar emocions determinades, però és l’àlbum, el conjunt de cançons ordenades sota un paràmetre pensat per l’artista, el que ens aporta una visió de conjunt. De fet, ens aporta la cosmovisió d’un artista en un moment donat i com a tal, és un format difícil de substituir. Els àlbums també tenen la virtut d’adquirir diferents significats al llarg del temps, com els mites o les grans obres literàries. És en aquest poder de resignificació temporal on rau la seva força artística."

contacte

joancuads@gmail.com

Follow on WordPress.com

Bloc a WordPress.com.

Segueix S'està seguint
- escavell.com
- Already have a WordPress.com account? Log in now.

%d bloggers like this: