Vés al contingut

majorcan pre-pandemic magazine

crítica
ficció
late tourism
opinió

Segueix ES CA VELL a instagram

Instagram

contacte

joancuads@gmail.com

Follow on WordPress.com

Blog Feed

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Segueix es ca vell a instagram

Instagram

"El menjar que es pot trobar a una ciutat sol ser el millor indicador d’aquest procés de turistificació inexorable. Els restaurants autòctons que ofereixen receptes i plats locals es veuen desplaçats pels llocs de menjars més senzills, com pizzeries i hamburgueseries. El fet és que aquest tipus de menjar té unes característiques molt adients per les destinacions turístiques: és barat, fàcil de preparar i agrada a tota la família. Un altre signe inequívoc que Dubrovnik ha esdevingut una destinació de turisme de masses és la proliferació de gelateries, gofraries i tendes de llepolies al centre de la ciutat. El sucre és la benzina del turista; la substància perfecta que et permet tenir energia per estar trescant durant el dia, i alhora satisfer la necessitat de passar gust a curt termini. No hi ha procés que indiqui millor la degradació d’un lloc que el canvi de la cuina autòctona i tradicional pel menjar ràpid i els llocs d’ensucrats."

NOU POST A escavell.com (link a sa bio mein freund)

"És possible que això ens porti irremissiblement a la mort del format àlbum i amb ella a una manera determinada de concebre l’obra musical. L’àlbum, a diferència de la playlist o el single, és capaç de contenir un concepte més ampli del fet musical. Les cançons, en concret, poden despertar emocions determinades, però és l’àlbum, el conjunt de cançons ordenades sota un paràmetre pensat per l’artista, el que ens aporta una visió de conjunt. De fet, ens aporta la cosmovisió d’un artista en un moment donat i com a tal, és un format difícil de substituir. Els àlbums també tenen la virtut d’adquirir diferents significats al llarg del temps, com els mites o les grans obres literàries. És en aquest poder de resignificació temporal on rau la seva força artística."

"Estès damunt la platja el viatger alemany de trenta-vuit anys es complau d’haver-se deslliurat de les seves pulsions antisistema de joventut i haver abraçat l’ideal consumista contemporani. Rendir-se davant la totèmica presència del sistema era quelcom que s’havia promès que no faria mai. Ara, mentre el sol bronzeja la seva tènue i quasi albina pell i la seva dona és a cercar un còctel al bar-piscina de l’hotel, el jove viatger abraça la inevitabilitat de la seva decisió i assumeix des del seu atomisme la tràgica veritat de que, de manera inqüestionable, vivim en la millor època de la història de la humanitat."

La seva generació no ha estat educada en un món audiovisual en el qual el que prima és l’espectacularitat de la imatge i el nivell de professionalització tècnica. Mai sentiràs a un padrí destacar la idoneïtat del vestuari, ni la inversió feta per efectes especials, ni els impressionants tirotejos, ni els moviments de càmera en una batalla del sèptim de cavalleria contra els sioux a les voreres del Mississipí. Tampoc el sentiràs alabar les interpretacions dels actors o els encertats girs de la trama. La seva manera de mirar el cinema, els westerns, no és moderna en aquest sentit. No hi ha un interès en els elements que componen la filmació i que en els festivals de cinema se solen correspondre amb premis. Els padrins miren els westerns amb la innocència d’un infant, endinsant-se dins la trama i els personatges com si el que senten, el que pateixen i les decisions que prenen fossin veritat. Com una recreació de la pròpia vida però en un temps i un altre lloc. Ho miren des de la noblesa de l’espectador innocent que no jutja ni analitza el que té davant, simplement ho mira i s’hi enganxa perquè hi ha quelcom de veritat en aquells personatges i les seves històries que el recorden a la seva pròpia vida.

NOU POST A escavell.com

contacte

joancuads@gmail.com

Follow on WordPress.com

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: